Portugal

(Publicat a El Periscopi, 6/03/2017)

L’esquerra europea és prou desfeta quan més se la necessita. Per un costat, una socialdemocràcia que no sap si reprendre posicions d’esquerres que mai no hauria d’haver traït, o acabar de dissoldre’s en un neoliberalisme que l’ha duita fins i tot a governar amb la dreta, com a Alemanya, o a donar-hi suport implícit, cas d’Espanya. Per altre costat, les esquerres post-comunistes, els moviments verds i ecosocialistes i algun experiment de nova esquerra incipient com Podem que tampoc no han acabat de convèncer l’electorat com per fer un tomb en termes d’alternativa.

Quan més està en qüestió el projecte europeu, la humanitat de la pròpia Europa, és quan més s’està imposant el paradigma neoliberal que desmantella a un ritme vertiginós el que havia estat un referent a nivell mundial pel que fa a l’anomenat «estat del benestar», a cop de recepta austericida dictada per la troica, o d’acords comercials com el CETA, recentment aprovat. La por generada pels atemptats terroristes es gira contra les persones refugiades, però són pocs els qui s’atreveixen a denunciar les polítiques de dretes i les oligarquies financeres com els responsables de què a tots i cada un dels territoris d’Europa, les desigualtats creixin com mai, de la mà de la precarietat i tot plegat, d’una desesperança que no ens permet imaginar un futur millor que el desastre de present que ens ha tocat viure.

És aquí quan les experiències alternatives prenen més sentit, i avui no tornaré de parlar de la nostra i dels Acords pel Canvi, sinó de Portugal. Un país que és aquí al costat, però que com que no és Veneçuela, no se’n parla, ni als mitjans ni entre unes esquerres més pendents dels mitjans que de ser fidels a la responsabilitat històrica que tenim.

A Portugal governen les esquerres. Així, en plural: el Partit Socialista, amb el suport del Bloc d’esquerres i el Partit Comunista, que no han entrat al govern. Apart de ser la primera vegada que les esquerres se posen d’acord per governar des de la Revolució dels Clavells de 1974, allò més destacable és que es tracta d’un govern clarament compromès amb una agenda anti-neoliberal, que ha permès rebaixar l’atur mentre es recuperen drets laborals (just el contrari del que se’ns argumenta aquí amb les reformes laborals de PSOE i sobretot PP) s’han recuperat els salaris dels funcionaris que havien estat fortament retallats, i se’ls ha rebaixat la jornada a 35 hores. Han pujat el salari mínim i han rebaixat l’IVA turístic que havia pujat la dreta, passant del 23 al 13%

Els grups més esquerranosos varen renunciar a sortir de la Unió Europea, i els socialistes varen renunciar a aplicar l’agenda austericida dictada per Brusel·les, i no els ha anat gens malament perquè apart de l’abans esmentat, el dèficit públic (del 2,1%) és el més baix de la història mentre s’apliquen polítiques progressistes.

No fa molt el company Emir Sader es queixava de què així com està Europa, i amb un govern d’esquerres com el de Portugal que funciona i bé a pesar de les adversitats, no és de rebut que les forces d’esquerres i els intel·lectuals progressistes no defensin i difonguin l’experiència portuguesa. Contribuir a silenciar-la, o parlar-ne només per destacar els errors i problemes de l’esquerra i no els seus avanços, deia el savi brasiler que equival a fer sabotatge a una experiència que ens hauria de servir de referència a molts, sobretot a un Estat espanyol on no fa tants mesos vàrem perdre una oportunitat que els nostres veïns no han deixat passar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>