Arxiu d'etiquetes: Company

El carnaval del PP

(Publicat a El Periscopi, 27/02/2017)

A la dreta la cohesiona el poder. Això és el que explica que Mariano Rajoy fa menys d’un any fos qüestionat per bona part dels dirigents del PP, i en canvi en el congrés estatal del partit de fa unes setmanes tornàs a ser un líder inqüestionat…

A les Illes, en canvi, el PP no havia estat mai tan desplaçat del poder institucional, i potser això expliqui el festival de candidatables en el PP balear de cara al seu congrés regional: des d’un ressuscitat José Ramón Bauzá a Biel Company passant per Aina Aguiló o Jaume Bauçà. Allò que em fa més gràcia és que el candidat amb més suport de l’aparell del partit, Biel Company, es presenti com ja va fer Bauzá com «l’ordre» versus «el caos» que representen les esquerres i en canvi quan toca parlar del conclave del PP, aquest «caos» es transforma en virtut, apel·lant a allò de què «és molt sa que hi hagi diferents sensibilitats».

Que en la gestió del poder les esquerres ens topem amb contradiccions i diferències és normal i es magnifica, i sovint nosaltres les alimentam amb renous innecessaris. Però que un partit amb tot el poder que ha manejat el PP, que hauria de ser (i no ho és, o almenys no exerceix com a tal) el principal partit de l’oposició, presenti uns nivells de divisió com mai en la història, i no siguin capaços de posar-se d’acord ni per trobar una líder o un líder a poques setmanes del seu congrés, deixa ben clar que ara per ara al PP li queda una llarga travessia del desert fins que tornin a ser alternativa de govern. Mai no s’havia vist res igual, amb amenaces incloses de «dossiers» que podrien comprometre un o altre candidat.

Això del PP més que un congrés sembla un carnaval, ple de llops vestits de mens… Perquè qui és Biel Company si no l’únic conseller que va sobreviure tota la legislatura del president Bauzá (apart del seu lleial vicepresident) i per tant va compartir allò que tant d’essencial com de destructiu tenia la seva política? Què diferencia des del punt de vista de la proposta política uns candidats i uns altres, més enllà del «postureo» més espanyolista o més regionalista, quan uns i altres varen santificar i imposar el TIL fins i tot anant contra sentències judicials? Res… Pensa cap d’ells sanejar un partit on ha quedat demostradíssim que la corrupció no és un tema «de persones», sinó una manera sistèmica de funcionar, sobretot quan encara els queden desenes de judicis pendents? …Clar que no!

En aquestes circumstàncies cal afegir que si un militant del PP es troba cansat o despistat, almenys ara té altres partits de centre-dreta al seu abast. Si jo fos del PP i a pesar de tot el que he exposat, reincident, i finalment anàs a votar al congrés del partit, sobretot desconfiaria de qui més s’esforça per fer veure que és un me, i no un llop. Veurem que passa. Ara toca Quaresma.

Tractorades precongressuals

(Publicat al DBalears, 2/02/2017)

De la mateixa manera que l’anomenat «sector primari» ens hauria de fer pensar que la terra i els aliments que ens dóna haurien de ser «allò primer», és a dir, la base de l’economia (just el contrari que la tan nostrada especulació), la pagesia mallorquina és o hauria de ser considerada com qualque cosa més que un sector social o econòmic. És qui mantén la terra en el seu sentit més integral, que va des d’allò ecològic a allò cultural.

Per això fa feredat veure com els familiars i deixebles de Biel Company, l’exconseller d’agricultura i pagès (de Rolex) es volen apropiar de la representació de la pagesia mallorquina per tanmateix, subordinar-la als seus interessos, ja siguin personals, de negocis o partidistes. És el que estan fent aquests dies, on aprofiten per intoxicar ja sigui amb els mals creats amb les inundacions, les torrentades de mentides o la Xylella, mirant d’escampar la plaga de l’escarni a la qual volen sotmetre el conseller Vicenç Vidal.

Caigut en desgràcia el cacic de l’agroindústria (que no agricultura) del govern de Bauzá, per cert un dels més col·laboracionistes amb l’expresident a la vista que va durar els quatre anys «sin rechistar» (que diria ell), tornen les tractorades. O alguns volen que tornin. No per protegir els pagesos i pageses (ah, no, les pageses no, que veig que no n’hi ha cap a la foto d’Ariany), sinó per guarnir la carrera electoral de Company i d’un PP que, penedit, vol tornar ser «rural» no perquè estimi foravila, sinó bàsicament perquè el bauzanisme els va fer perdre molts de vots.

Tornen les tractorades no perquè el jove Vidal no hagi defensat de bon de veres la pagesia, per cert sense assegurar-se un sou després d’haver inundat de doblers una entitat agrària en detriment de la resta, com sí ha fet Simonet, l’escolanet de de Company i actual gerent d’ASAJA. De fet, en un any i mig l’aposta decidida perquè les ajudes agràries arribin sobretot als professionals que treballen la terra (i no als professionals de les subvencions); l’impuls a l’agricultura ecològica i tradicional i l a lluita perquè l’activitat principal a les terres de conreu sigui l’agricultura dignifica el camp mallorquí.

Perquè hi ha governs i conselleries, com la de Vidal, que representen millor la pagesia i els seus interessos estratègics que aquells que només fan servir la paraula «pagès» per emmascarar les pitjors pràctiques caciquils i les ambicions particulars més inconfessables. I que defensen millor, o simplement defensen, la pagesia, perquè als del lobby de Company no se’ls ha sentit ni piular davant la insensibilitat de Madrid i del govern de Rajoy per compensar els efectes de les darreres inundacions i unes «ajudes» de l’Estat que senzillament ignoren de la manera més flagrant la nostra gent del camp. Zero ajudes: però heu vist que es prepari cap tractorada davant el despatx de la delegada del govern central, Maria Salom?… Només faltaria!

Tornen les tractorades, o volen que tornin, perquè hi ha un senyor(et) que per arribar a ser cosa a l’incert congrés del PP que s’acosta ha de menester un trofeu, encara que per aconseguir-lo hagi de mentir, difamar i intoxicar la gent honesta del camp que afortunadament té prou saviesa com per saber que la terra és de qui la treballa, i els Rolex dels qui se n’aprofiten. En resum: pagesos contra vividors. La història de sempre, i els qui lluitam perquè no es repeteixi.

Les mans i la terra són la principal eina d’un pagès, i la veritat i l’honestedat haurien de ser les d’un bon polític, com ho són de Vicenç Vidal. No les tractorades. No en el nom de qui de veres treballa la terra i l’estima.