Arxiu d'etiquetes: Europa

Holanda: Verde esperanza para otra Europa

(Publicat a Economia de Mallorca, 19/03/2017)

Hace sólo tres meses, los Verdes frenaron en Austria lo que parecía una victoria inevitable de la ultraderecha xenófoba y antieuropea. Esta semana ha sido la izquierda verde de Jesse Klaver la que se ha convertido en la primera opción progresista en Holanda, si bien será complicado formar gobierno.

En un momento en el que las izquierdas andan despistadas y las derechas decantadas hacia la extrema derecha, la opción ecosocialista empieza a tomar cara de alternativa a una Europa inmersa en la deriva ultraconservadora, de austericidio, retroceso de derechos, y rechazo a inmigrantes y refugiados.

Francia es la demostración de la crisis socialdemócrata, con un Valls de primer ministro que para evitar el avance de Marine Le Pen, se dedica a poner en práctica las mismas políticas retrógradas que haría la líder del Frente Nacional. También lo fue hace unos meses Estados Unidos, donde aunque ahora hay mucho arrepentimiento, las clases populares prefirieron al misógino, racista y excéntrico de Trump que a una Hillary Clinton con demasiados handicaps como para representar a las masas progresistas.

Frente a esos titubeos que no consiguen sino despistar todavía más al electorado progresista, Klaver en Holanda se ha presentado con un discurso europeísta, pro-refugiados y respetuoso con la multiculturalidad, frente al miedo y la islamofobia encarnadas en la ultraderecha de Geert Wilders. Combatir el miedo con frescura y con la verdad por delante ha llevado a los verdi-rojos de GroenLinks a empatar en escaños con los socialistas, y ser primera fuerza en Ámsterdam.

Unos resultados que deberían alegrarnos a todas y a todos, más allá de nuestra ideología, porque la deriva de la Europa de estos años es más que preocupante: es antisocial, antihumana y antipolítica. Y aunque seamos una isla, no vivimos aislados, y también somos parte de esa deriva del viejo continente hacia los populismos más retrógrados, que por suerte empiezan a ser contestados con nuevas fórmulas políticas que debieran servirnos para aprender de ellas. Sólo seremos alternativa si en lugar de caer en la trampa de los mensajes del miedo -interesadamente impuestos en la agenda política- somos capaces de tejer un mensaje y un imaginario de esperanza y confianza de nuevo en la gente, en los otros, en lo que somos y en lo que seremos: una comunidad líquida y plural.

Una esperanza que en Europa es de color verde. Como diría mi colega Neus Truyol: lo maduro hoy más que nunca, es ser verde.

Portugal

(Publicat a El Periscopi, 6/03/2017)

L’esquerra europea és prou desfeta quan més se la necessita. Per un costat, una socialdemocràcia que no sap si reprendre posicions d’esquerres que mai no hauria d’haver traït, o acabar de dissoldre’s en un neoliberalisme que l’ha duita fins i tot a governar amb la dreta, com a Alemanya, o a donar-hi suport implícit, cas d’Espanya. Per altre costat, les esquerres post-comunistes, els moviments verds i ecosocialistes i algun experiment de nova esquerra incipient com Podem que tampoc no han acabat de convèncer l’electorat com per fer un tomb en termes d’alternativa.

Quan més està en qüestió el projecte europeu, la humanitat de la pròpia Europa, és quan més s’està imposant el paradigma neoliberal que desmantella a un ritme vertiginós el que havia estat un referent a nivell mundial pel que fa a l’anomenat «estat del benestar», a cop de recepta austericida dictada per la troica, o d’acords comercials com el CETA, recentment aprovat. La por generada pels atemptats terroristes es gira contra les persones refugiades, però són pocs els qui s’atreveixen a denunciar les polítiques de dretes i les oligarquies financeres com els responsables de què a tots i cada un dels territoris d’Europa, les desigualtats creixin com mai, de la mà de la precarietat i tot plegat, d’una desesperança que no ens permet imaginar un futur millor que el desastre de present que ens ha tocat viure.

És aquí quan les experiències alternatives prenen més sentit, i avui no tornaré de parlar de la nostra i dels Acords pel Canvi, sinó de Portugal. Un país que és aquí al costat, però que com que no és Veneçuela, no se’n parla, ni als mitjans ni entre unes esquerres més pendents dels mitjans que de ser fidels a la responsabilitat històrica que tenim.

A Portugal governen les esquerres. Així, en plural: el Partit Socialista, amb el suport del Bloc d’esquerres i el Partit Comunista, que no han entrat al govern. Apart de ser la primera vegada que les esquerres se posen d’acord per governar des de la Revolució dels Clavells de 1974, allò més destacable és que es tracta d’un govern clarament compromès amb una agenda anti-neoliberal, que ha permès rebaixar l’atur mentre es recuperen drets laborals (just el contrari del que se’ns argumenta aquí amb les reformes laborals de PSOE i sobretot PP) s’han recuperat els salaris dels funcionaris que havien estat fortament retallats, i se’ls ha rebaixat la jornada a 35 hores. Han pujat el salari mínim i han rebaixat l’IVA turístic que havia pujat la dreta, passant del 23 al 13%

Els grups més esquerranosos varen renunciar a sortir de la Unió Europea, i els socialistes varen renunciar a aplicar l’agenda austericida dictada per Brusel·les, i no els ha anat gens malament perquè apart de l’abans esmentat, el dèficit públic (del 2,1%) és el més baix de la història mentre s’apliquen polítiques progressistes.

No fa molt el company Emir Sader es queixava de què així com està Europa, i amb un govern d’esquerres com el de Portugal que funciona i bé a pesar de les adversitats, no és de rebut que les forces d’esquerres i els intel·lectuals progressistes no defensin i difonguin l’experiència portuguesa. Contribuir a silenciar-la, o parlar-ne només per destacar els errors i problemes de l’esquerra i no els seus avanços, deia el savi brasiler que equival a fer sabotatge a una experiència que ens hauria de servir de referència a molts, sobretot a un Estat espanyol on no fa tants mesos vàrem perdre una oportunitat que els nostres veïns no han deixat passar.