Arxiu d'etiquetes: finançament

El gobierno de España, contra las comunidades

(Publicat a Economía de Mallorca, 13/12/2016)

El equivalente al sheriff de Nottingham en Nuevos Ministerios, Cristóbal Montoro, ha enviado a las CCAA una propuesta de nuevo reglamento para el Consejo de Política Fiscal y Financiera, el órgano en el que se acuerda la política fiscal y en los últimos años, los objetivos de reducción del déficit, entre otras cuestiones.

El Consejo tiene como referencia la Ley de Financiación Autonómica (LOFCA), que desde Balears y otras comunidades exigimos modificar a tenor de que no se sostiene por más tiempo que quienes más aportemos al sistema seamos al tiempo los mismos territorios que ven crecer la pobreza y las desigualdades por encima del resto. Pero la LOFCA es una ley orgánica, y el PP no tiene mayoría suficiente para modificarla, por lo que recurre al subterfugio del reglamento del Consejo para refrendar propuestas que tal vez pierda en las Cortes generales.

Lo que pretende el PP es que los “acuerdos” del Consejo dejen de ser “recomendaciones” y pasen a ser de obligado cumplimiento, con carácter vinculante. Lo que de entrada parece una cuestión de matiz no lo es, ya que de llevarse adelante significaría la última vuelta de tuerca en la más que recortada soberanía de las comunidades. Lo que no puede conseguir Rajoy ni en el Congreso ni en los territorios donde no gobierna el PP, quieren conseguirlo a golpe de “acuerdo” vinculante en el Consejo de Política Fiscal y Financiera, que pondría en jaque mate las principales competencias de las CCAA.

Unas CCAA que además de tener personalidad propia, gestionamos el llamado “estado del bienestar” (la educación, la sanidad, los servicios sociales) con mucho mejor éxito que un gobierno central que acapara el 80% del endeudamiento público. Quienes pensaban que volver a tener un gobierno del PP en España iba a ser un mal menor se equivocaban: cuanto peor, nunca es mejor. Mucha banderita de España y mucho centralismo rancio contra quienes cada día luchamos por mantener la dignidad de nuestros ciudadanos y ciudadanas. No pasarán.

Quédense el descuento, nosotros nos quedamos el aeropuerto

(Publicat a Economia de Mallorca el 14/11/2016)

En estos días, justo cuando se está negociando una tarifa plana para los vuelos entre nuestras islas, el flamante gobierno de Rajoy ha anunciado que para el año que viene se acabó el descuento de residente para grupos, cuestión que afecta directamente a equipos deportivos, grupos culturales y colectivos diversos.

Lo de Madrid es de juzgado de guardia: Balears no tiene peso político más que a la hora de pagar y hacer caja para las arcas del Estado. Lo hemos certificado en estos días, en los que no solo Ferraz hizo caso omiso al partido de la presidenta Armengol en cuanto a plantear un pacto por el cambio en el gobierno central, sino que Rajoy no ha encontrado entre el PP balear, partido que presume de mayoritario en nuestra comunidad ni una sola persona válida ni como ministro ni como secretario de Estado.

Las Comunidades autónomas que tanto menosprecia el PP, justamente por gestionar la educación, la sanidad o los servicios sociales, entre otras cuestiones, somos las que damos sentido al sistema politico, y sabemos gestionar. A diferencia de un Estado que acapara el grueso de la deuda pública (más del 80%) con Ministerios muy reducibles, como el de Defensa, cosa que no creo que hagan ahora que han colocado al frente del mismo a la salvapatrias Dolores de Cospedal. Para ellos gestionar bien equivale a gestionar “fácil”, y a vender el patrimonio público, aunque eso implique ir contra el interés general, y de hecho es lo que han vuelto a plantear con respecto a AENA: una reprivatización que reduzca el peso de la parte pública en beneficio de la privada.

Como sabemos gestionar, propongo un cambio de cromos al gobierno central: que se queden el descuento de residente, no lo queremos. Pero que nos cedan la gestión del Aeropuerto de Palma. Parece que nos perdonan la vida con el descuento de residente cuando los residentes sabemos que al hacer una reserva con esta condición sube automáticamente el precio (eso sí que es un fraude, ¿dónde está el gobierno?), pero hablamos de 80 millones de euros al año para el conjunto de residentes en las Illes. Mientras tanto, solo el Aeropuerto de Palma ganará este año cerca de 200 millones de euros, sin que uno solo de estos se reinvierta aquí en nada necesario, ni se nos deje decidir lo más mínimo en cuando a su gestión, que obviamente es estratégica para una tierra rodeada de mar y dependiente del turismo.

A la gente que vive y trabaja en Balears nadie nos regala nada, y mucho menos el gobierno de España: me remito al lío de las desaladoras. Nunca nos han hecho un favor, y si quieren negociar, hagámoslo, señores de Nuevos Ministerios: métanse el descuento de residente por donde les quepa, pero el aeropuerto lo gestionamos nosotros. Los residentes podríamos viajar gratis total todo el año, y aún nos sobraría dinero. Hagan ustedes números y verán como es así de lamentable.

Comptes públics i finançament: precarietat vs dignitat

(Publicat al DBalears el 3/11/2016)

Aquests dies ha estat notícia la presentació dels comptes públics de la CAIB per a 2017, uns comptes que tenen l’objectiu de dur endavant les polítiques públiques lligades a l’acompliment dels Acords pel Canvi, a més de mantenir i incrementar l’anomenat estat del benestar, fonamentat entorn als serveis públics d’educació, salut i serveis socials.

Uns pressuposts que volen fer de contrapès a la tendència imposada pel mercat i la mala política amb l’excusa de la crisi, que fa de casa nostra una societat empobrida i amb grans desigualtats socials. Uns comptes que fins i tot s’atreveixen a introduir elements de transformació del model econòmic, i recuperen la inversió en un sector imprescindible com és el medi ambient, la terra: l’oikos, aparcat durant la legislatura passada per ser considerat només un recurs per especular.

No obstant, i encara que la Federació Hotelera ja ha corregut a dir que són «excessius», aquests són com els anteriors uns comptes precaris, en el sentit que fins i tot des de la millor de les voluntats i l’austeritat com a valor lligat a l’ètica i a l’eficiència (no com a política imposada), les limitacions són evidents. D’entrada, lluitam per tenir uns bons serveis públics, però és difícil que sols amb eficàcia i eficiència arribem a tenir els mateixos serveis públics i prestacions que la resta de les Comunitats Autònomes, perquè en som la darrera: tant en termes de finançament autonòmic, com d’inversió estatal territorialitzada. Per no parlar del «retard» pel que fa a polítiques públiques, per mor de l’hegemonia de la dreta illenca a la majoria d’institucions durant la major part de la democràcia, amb dos parèntesis de pactes precaris també pel que fa a la seva correlació de forces.

Al mal finançament s’hi afegeix el deute històric d’unes competències com l’educació i la salut mal transferides, que estructuren el gruix del deute públic de la CAIB, i un Règim Especial inexistent, en la pràctica. Però vaja: no hem vingut aquí a lamentar-nos. El que és indignant és que mentre els mitjans fan portades amb les tensions polítiques al voltant de l’elaboració del pressupost, l’Estat fa via IVA i altres imposts més caixa que mai gràcies a la millor temporada turística de la història a les nostres Illes (segons se miri, és clar!). I AENA probablement guanyi uns 200 milions d’euros nets enguany només amb l’aeroport de Palma, dels quals no en veurem ni un, de fet ja han anunciat que si inverteixen serà per fer encara més caixa, no per millorar el servei.

No obstant, per primera vegada en la història sembla que avançam cap a un cert consens polític però el que és més important: consens i consciència social, pel que fa a la demanda d’un finançament just. Al meu parer, la presentació dilluns passat de la Plataforma cívica per un finançament just, que aglutina organitzacions socials, sindicals, empresarials, de tot color, és una de les millors notícies dels darrers temps. Fa falta socialitzar un discurs que fins ara era patrimoni d’uns pocs «pioners», entre els quals la meva força política, però que entronca amb les necessitats de la majoria en un moment clau on la societat està fent un tomb. Sobretot, si volem que aquest tomb sigui cap a una societat millor i més digna, i no més empobrida i més precària, que és el camí que duïm, o el camí pel qual ens duen.

Si volem passar de la precarietat dels pressuposts de la CAIB a uns comptes que ens permetin avançar en termes de dignitat, el que hem de fer ara és tots els partits sense distinció posar-nos darrera la Plataforma, facilitar-los la feina, i fer comprensiu que si volem acabar amb els «barracons» als centres educatius en un parell de cursos i no en un parell de legislatures, hem de disposar d’almenys el mateix finançament que els altres, sobretot quan som la comunitat que més aporta.

D’entrada, tindrem una primera prova de resistència, i és la previsible imposició del «nou» govern Rajoy de repartir una retallada de 5.500 milions d’euros entre les CCAA, davant la qual només podem plantar-nos, sino volem retrocedir més encara, que malauradament sempre és possible. És cap aquí que hem d’apuntar, i que a Madrid sentin que allò que reclamam tots a una és ni més ni menys que dignitat.