Arxiu d'etiquetes: ideologies

El carnaval del PP

(Publicat a El Periscopi, 27/02/2017)

A la dreta la cohesiona el poder. Això és el que explica que Mariano Rajoy fa menys d’un any fos qüestionat per bona part dels dirigents del PP, i en canvi en el congrés estatal del partit de fa unes setmanes tornàs a ser un líder inqüestionat…

A les Illes, en canvi, el PP no havia estat mai tan desplaçat del poder institucional, i potser això expliqui el festival de candidatables en el PP balear de cara al seu congrés regional: des d’un ressuscitat José Ramón Bauzá a Biel Company passant per Aina Aguiló o Jaume Bauçà. Allò que em fa més gràcia és que el candidat amb més suport de l’aparell del partit, Biel Company, es presenti com ja va fer Bauzá com «l’ordre» versus «el caos» que representen les esquerres i en canvi quan toca parlar del conclave del PP, aquest «caos» es transforma en virtut, apel·lant a allò de què «és molt sa que hi hagi diferents sensibilitats».

Que en la gestió del poder les esquerres ens topem amb contradiccions i diferències és normal i es magnifica, i sovint nosaltres les alimentam amb renous innecessaris. Però que un partit amb tot el poder que ha manejat el PP, que hauria de ser (i no ho és, o almenys no exerceix com a tal) el principal partit de l’oposició, presenti uns nivells de divisió com mai en la història, i no siguin capaços de posar-se d’acord ni per trobar una líder o un líder a poques setmanes del seu congrés, deixa ben clar que ara per ara al PP li queda una llarga travessia del desert fins que tornin a ser alternativa de govern. Mai no s’havia vist res igual, amb amenaces incloses de «dossiers» que podrien comprometre un o altre candidat.

Això del PP més que un congrés sembla un carnaval, ple de llops vestits de mens… Perquè qui és Biel Company si no l’únic conseller que va sobreviure tota la legislatura del president Bauzá (apart del seu lleial vicepresident) i per tant va compartir allò que tant d’essencial com de destructiu tenia la seva política? Què diferencia des del punt de vista de la proposta política uns candidats i uns altres, més enllà del «postureo» més espanyolista o més regionalista, quan uns i altres varen santificar i imposar el TIL fins i tot anant contra sentències judicials? Res… Pensa cap d’ells sanejar un partit on ha quedat demostradíssim que la corrupció no és un tema «de persones», sinó una manera sistèmica de funcionar, sobretot quan encara els queden desenes de judicis pendents? …Clar que no!

En aquestes circumstàncies cal afegir que si un militant del PP es troba cansat o despistat, almenys ara té altres partits de centre-dreta al seu abast. Si jo fos del PP i a pesar de tot el que he exposat, reincident, i finalment anàs a votar al congrés del partit, sobretot desconfiaria de qui més s’esforça per fer veure que és un me, i no un llop. Veurem que passa. Ara toca Quaresma.