Arxiu d'etiquetes: prosperitat compartida

Serveis de neteja: un altre grau en l’explotació laboral

(Publicat a El Periscopi, 13/02/2013)

Així com les condicions de treball de les «kellys», les cambreres de pisos als hotels, s’han començat a fer visibles en els darrers temps, hi ha encara altres col·lectius, també altament feminitzats, que romanen explotats i invisibilitzats a casa nostra, a pesar que són fins i tot més presents a les nostres vides quotidianes del que ens pensam.

Em referesc als treballadors i treballadores (sobretot, dones) del sector de la neteja, dels «serveis de neteja» als quals bona part d’empreses i també del sector públic recorren perquè les instal·lacions on anem a fer un cafè, a comprar o a rebre assistència sanitària estiguin en condicions d’higiene òptimes.

De la mateixa manera que la crisi ha servit d’excusa per imposar-nos una estafa, el dels serveis de neteja no és un sector en crisi, perquè «feina» n’hi ha, però concentra uns nivells de precarietat elevadíssims fruit de la competència deslleial i el dumping de salaris que pateixen els milers de treballadores d’aquest sector molt implantat a les nostres Illes. Les administracions públiques tampoc no són alienes a aquesta precarització i explotació, ja que el fet d’externalitzar serveis com la neteja (que podem entendre) aplicant només el criteri del preu de l’oferta més barata, que llavors moltes vegades acaba essent subcontractada genera directament llocs de feina hiper-precaris, d’alta càrrega de feina i al llindar del salari mínim.

Una situació que les clàusules socials de contractació impulsades pel Govern del canvi intenten evitar, però no basta. Les treballadores i treballadors dels serveis de neteja necessiten de la nostra solidaritat, i de la seva organització i mobilització. I més ara, quan els guanys empresarials es tornen a disparar, i sorgeixen noves bimbolles que enriqueixen a alguns i precaritzen a molts. Per posar només un exemple: mai no sent parlar, als esdeveniments sobre lloguer turístic i el benestar que pot generar aquesta activitat, sobre la necessitat d’assegurar les dones que arreglen les habitacions de xalets, «villes» i apartaments, sobretot quan no són els particulars que les comercialitzen. És un sector de gent treballadora que creix mentre els seus drets decreixen.

En aquests mesos es torna negociar el conveni que regula aquest sector que aglutina a més de 5.000 treballadores i treballadors de les nostres Illes. Del nivell de justícia amb què es resolgui podrem dir si avançam cap a una societat millor, o no. En qualsevol cas, quan avui llegiu aquest article pensau en la importància i la dignitat de la feina d’aquest col·lectiu, sense el qual tot seria d’una altra manera, i bastant pitjor. Pensau en elles, encara que aquests dies sigui més noticiable l’apertura d’un concessionari de Maserati a Palma. Tot hi té a veure.

Fitur, Balears, la sostenibilidad i el futuro

(Publicat a Economia de Mallorca, 17/01/2017)

La nueva edición de FITUR que se abre esta semana en Madrid es especial para nuestra comunidad, ya que somos la única región del planeta que participa como partner en la celebración del año mundial del turismo sostenible promovido por la Organización Mundial del Turismo (OMT).

Desde la Vicepresidencia del Govern se pone así de manifiesto que las Illes no sólo somos una potencia turística que no quiere morir de éxito, sino que además tenemos proyecto a medio y largo plazo: ser un destino turístico “verde” de referencia en el Mediterráneo y en el mundo. Y ser un destino justo, y de ahí el premio a las camareras de piso en la primera y reciente edición de los premios del turismo.

Partimos de donde partimos (y no de donde nos gustaría a muchos): de unas islas en buena medida saturadas por la falta de competencia como consecuencia de la coyuntura geopolítica, y de una política pública turística otrora inexistente. Y digo inexistente porque en 40 años de democracia la única política turística que se ha hecho salvo alguna honrosa excepción ha sido de subordinación absoluta a los lobbies y de mala política. Y sinó, recuerden el cierre del IBATUR por corrupción connivente entre políticos y hoteleros, o el caso Rasputín, que es una manera bastante diferente de la del Govern actual de promover el turismo.

Pero además de tener proyecto, al Govern de izquierdas lo acompañan a FITUR, un año y medio después de empezar a gobernar, hechos que dotan de sentido y llenan de significado que cuando hablamos de turismo “sostenible”, no queremos quedarnos en palabras huecas: llevamos ya en la carpeta de las políticas impulsadas el impuesto del turismo sostenible o ecotasa; la propuesta de regulación del alquiler turístico y otras regulaciones que están por venir, junto con el techo de plazas turísticas.

Y en materia mediambiental, la semana pasada sin ir más lejos se aprobó el el Consell de Govern declarar Parque Natural la playa de Es Trenc y su sistema dunar. La misma playa emblemática que servía para alimentar catálogos y expositores de ferias de turismo para vender Mallorca al mejor postor, sin recibir nada a cambio.

Ahora hay un Govern que no sólo no ve la tierra y nuestro paisaje y recursos como un medio a explotar o para especular, sino la principal fuente de riqueza para la actual y las futuras generaciones. Y por eso protege, entre otras, más de 11.000 hectáreas que también serán incluídas como Zonas de Especial Protección de Aves (ZEPAs) pasando así a engrosar la Xarxa Natura 2000 de hábitats. Y más cosas.

Mientras tanto, el PP también irá a FITUR, no sabemos a hacer qué. Esperemos que sea para pedir perdón, por alimentar la burbuja turístico-inmobiliaria y por su anti-gestión turística: de poco nos ha servido tener durante 5 años una secretaria de estado de turismo “balear”, cuando se ha incumplido todo lo prometido, empezando por subir el IVA turístico, boicoteando la ecotasa como hizo el mismísimo Rajoy en la pasada edición de FITUR, o dejándonos a la cola del estado en inversiones, también en materia turística…

Porque encima, quieren que devolvamos dinero de la Platja de Palma, 12 millones de euros ni más ni menos, por mala gestión de su compañero de filas Álvaro Gijón. Pero aún así, irán. A ver si algún hotelero se apiada de ellos y los invita a un coctail.

Lloguer turístic intoxicat

(Publicat al DBalears, 12/01/2017)

Al primer pacte de progrés, el primer parèntesi progressista de la nostra recent història democràtica, el PP a l’oposició, comandat pel Ministre Jaume Matas des de Madrid, es va dedicar a intoxicar pels pobles sembrant la por pel que fa als Parcs Naturals que els ecologistes volíem impulsar a la Serra de Tramuntana, la península de Llevant o Mondragó. El nivell d’intoxicació, mentides i tergiversació arribava a tal punt, que record haver de sortir amb escorta del teatre d’Andratx, on amb altres companys havíem anat a explicar els avantatges del Parc de la Serra de Tramuntana. Els amics del PP s’havien dedicat a repartir pamflets i fer actes previs on avisaven que «els comunistes» els volíem prendre les terres, entre altres bonhomies.

Una situació semblant es viu aquests dies, salvant la distància temporal, amb altres actors i un tema diferent, però que hi té una certa relació. Me referesc al que està fent el PI-Proposta per les Illes amb l’avantprojecte de llei del lloguer turístic. Alineats amb l’heterogènia patronal del lloguer, però a la vegada sense desalinear-se dels hotelers, han passat d’exigir des del minut zero una regulació (indefinida, per altra part) incompatible amb el rigor i el consens necessari per a una proposta d’aquesta transcendència, a rebutjar de dalt abaix la proposta que el Vicepresident Barceló ha posat damunt la taula, després de moltes, moltíssimes hores de feina, reunions, recerca i sobretot, voluntat de defensar el bé comú i mirar de compatibilitzar una nova modalitat d’explotació turística amb la necessitat d’un turisme sostenible, que generi prosperitat compartida i que no interfereixi en l’accés a l’habitatge, que és un dret bàsic.

Però no conformes amb oposar-s’hi, els companys del PI han començat a intoxicar activament, sense amagar-se de la seva intencionalitat real: que això sigui un campi qui pugui, i que es pugui llogar tot. Ben igual que els hotelers podien fer el que volguessin, als anys 60 i 70s, i així tenim les nostres costes, amb platjes que en teoria són domini públic en la pràctica semblen extensions dels hotels. El PI vol que es pugui llogar tot, baix l’eufemisme que l’únic que ha de fer la nova normativa és «fer aflorar tot el que hi ha». Com si «tot el que hi ha», sigui legal o il·legal, complís uns paràmetres d’allò que qualsevol persona entén que hauria de ser un turisme de qualitat i sostenible (donar un bon servei, complir amb la normativa urbanística, que els veïns estiguin d’acord, i un llarg etcètera). Hem de ser clars: no tot el que s’està llogant ara mateix mitjançant les principals plataformes com AirBnB no es podrà llogar.

Els del PI han passat, com els del PP de Matas, directament al terreny de la mentida, la demagògia i la por, dient arreu que cercam problemes fins i tot per a la gent que «ho tenia tot legal», cosa que és rotundament falsa i ho saben. No val tot per per guanyar vots, sobretot quan et presentes dia sí dia també com un partit d’ordre, i quan parlam d’un tema tan complex de regular que si no encertam, podem ferir de mort el territori i un model econòmic que evidentment cal transformar. Mirau sinó com estan altres indret amb aquesta problemàtica, o com està ja Eivissa, on és impossible llogar un pis per viure-hi. Del que fa el PI se’n diu irresponsabilitat electoralista, just el contrari del que estam fent les impulsores de la llei: escoltar la gent i els col·lectius socials i econòmics, seguir escoltant i mirar de trobar el punt d’equilibri d’una normativa que ha de permetre encarar la realitat i fer-nos avançar cap a un millor turisme, que generi prosperitat compartida sense matar la gallina dels ous d’or.