Arxiu d'etiquetes: urbanisme

#RescatemValldemossa

(Publicat a ElPeriscopi, 20/02/2017)

Mentre als bancs i entitats financeres se’ls rescata amb doblers públics perquè segueixin fent de les seves, es deixa caure les persones i les institucions que les atenen. No ho dic només per les imbecil·litats que amollen per la seva boca els responsables del Banc d’Espanya sobre el sistema de pensions. En aquest cas volia parlar de l’Ajuntament de Valldemossa, víctima d’una dura sentència del Tribunal Suprem, que fa unes setmanes l’ha condemnat a pagar més de 7,5 milions d’euros (el triple de tot el pressupost municipal) per una requalificació urbanística perpetrada per la llavors regidora d’urbanisme, la insigne Rosa Estaràs, mà dreta del Sr. Jaume Matas a la legislatura del saqueig.

Estaràs va ampliar amb una parcel·la annexa de més de 2.000 metres la ja existent a l’Hort de la Cartoixa, que ja era sòl rústic protegit, amb l’excusa que tot fos un gran espai lliure públic, una zona verda. Però l’Ajuntament del PP al llarg del anys no es va posar d’acord amb la propietat, i amb el tomb del color polític cap a l’esquerra el 2007, els propietaris i un grup inversor representat per l’amo en Biel Cañellas i Fernando Gilet varen emprendre una batalla legal contra l’Ajuntament, que no volia acceptar com a compensació un projecte especulatiu que podria acabar desfigurant el poble.

Tot i que el preu d’expropiació dictat per la Junta provincial d’expropiacions (que per cert: funciona en base a peritatges privats, de part!!) era inassumible (7,5 milions), el Tribunal Superior de Justícia de Balears va dictar inicialment sentència condemnant l’ajuntament valldemossí a pagar 2,2 milions d’euros, una xifra «assumible» però igualment elevada si tenim en compte que des dels inicis, es tracta de parcel·les on no s’hi podia edificar. I aquí el que sí que hi ha hagut és una curiosa coincidència d’interessos entre els «errors» d’Estaràs i l’afany especulador d’una propietat representada per «barons» històrics del PP que no són precisament germanetes de la caritat.

El Suprem ha acabat de rematar la faena donant la raó a la propietat, i dictant sentència contra l’Ajuntament, per 7,5 milions d’euros. Me preocupa sincerament el poc mirament d’alguns tribunals a l’hora de preservar l’interès públic, de no calcular l’abast de les seves sentències, que poden deixar i en aquest cas deixen, un ajuntament en situació de fallida tècnica. A la comissió d’investigació de les autopistes d’Eivissa, no fa molt, hem posat en evidència com les dues darreres sentències del Suprem, que condemnen la comunitat a pagar 30 milions d’euros a les constructores, es fonamenten en informes fraudulents. Entenc que les lleis siguin interpretables, però em costa pair que es dictin sentències que no mesurin la realitat, i emparin actes especulatius d’aquesta manera.

Diners que al cap i a la fi, si no hi ha forma de revertir aquesta situació, haurà de pagar la ciutadania. La qüestió en aquestes altures és que es pugui assumir generant el menor mal possible als administrats, perquè tampoc no hi ha dret a què els serveis municipals de la gent de Valldemossa quedin hipotecats de per vida. El poble de Valldemossa mereix la solidaritat de tots nosaltres, però també i més enllà de la «justícia», mereix el menyspreu cap a una manera de fer política que d’una vegada per totes ha de ser desterrada. A Brusel·les o Estrasburg, com a mínim.